Sobre'l furacu de El Vascu y el plátanu pa rellenalu


Pepe Monteserín contólo tan bien (ver la Nueva España del xueves 25) que vo permitíme roba-y la parábola (y seguramente contalo peor qu'elli).

Parábola: ello yera un rapaz qu'emplegaba siempre'l siguiente ardiluxu cuando diba al baille: cargaba siempre pal llau derechu un plátanu duru (quiciabis, meyor, una enorme banana); sacaba a una moza a baillar, arrimábala contra él pal llau de la banana y la moza -ente plasmada y sorprendida- daba un surtíu p'atrás. A continuación volvía a arrimala suavemente a donde tenía'l plátanu natural y la moza entós, yá menos ablucada, yá menos aterrorizada delantre aquel obstáculu de proporciones más humanes, venía a vencese, pasáu'l primer surtíu y, tal vez, hasta un poco avergoñada d'aquella la so primera impresión, y hasta un daqué maternal.

Hasta equí, la parábola. Los términos de referencia: el furacu El Vascu: primero enséñense les tres torres ximielgues, la xente asústase, la manzorga escandalízase, les fuerces vives movilícense. Dempués, el plátanu natural, el palaciu xusticia. La xente respira agora aliviada y sospira con relativu gustu al ver qu'aquel órganu (y organismu) tien un tamañu más afayaízu pal furacu.

Tal vez una dulda: ¿pa onde carga l'aperiu natural? ¿Pa la izquierda o pa la derecha?

No hay comentarios: