P'antoxadiega, yo

¿Qué vos paez? Tópola munchos díes enriba esa muria. Camina per ella una rataína (nun la vi inxamás baxar nin subir, pero nun ta ehí tol día) comiendo equí una hierbuca y ellí otra.

Deben tar como aquello que, a principios del XX, arrespondía un aldeanu de Nava a la entruga d'otru:

-¡Ah, Xuacu! ¿Qué comerá'l Rei en palaciu?

-¿Qué va comer, hom? ¿Qué va comer? ¡Azúcare! (La anécdota, del mio estimáu Ovín de la Vega).

Pues eso va ser, ¡porque tantu enfotu n'esguilar...!


Al pie d'ella, dempués de dar la vuelta a la finca.


No hay comentarios: